El 27 de novembre del 1892 naixia a València, Francesc Puig Espert, per tant hui es compleixen 119 anys del seu naixement. Per commemorar-ho reproduïm uns versos del seu llibre pòstum Hortolans. El llibre de poemes Hortolans fou publicat l'any 1967, uns mesos després de la mort de l'autor, per l'Editorial Sicània que dirigia el gran patrici valencià Nicolau Primitiu. En el volum, amb il·lustracions del propi Puig Espert, s'aplega obra diversa: els quatre poemes que van guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat en quatre ocasions; el poema que va guanyar l'accesit a la Viola d'Or i d'Argent en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Cambridge ( Regne Unit) l'any 1956 i altres poemes dispersos. Ací vos deixe un tast de l'obra poètica del nostre poeta:
MARE...!!
I
De la ibèrica gent, poble dilecte
i de la història orgull, vens de nissaga,
oh poble valencià! mai no en saga
de civilització: cult, fort i recte.
Si hom pot en tu trobar algun defecte
mai no serà quelcom que a honor desplaga
Tot allò que al voltant ens afalaga -
horta, mont, cel i mar -com tu és perfecte.
Ja sé que ensems del blat hi ha roïn herba
i en tabac de bon fruit la cuca aniua
i entre els Apòstols bons u es deia Judes
Tot açò és veritat; però la verba
la inventà l'envejós que al fosc xixiua...
i s'amaga com fan les bequerudes.
II
Poble infantat en llum; ancestral branca,
milenària en arrels i noble història
València, mon bresol; antiga glòria
de mon jovent perdut, tot, sens tu, em manca.
Per mi sempre has estat forta palanca
que aixeca mon esprit en la aleatòria
esperança en un jorn de ma victòria
gojant-te a cel obert, lliure i sens tanca.
Oh València eterna!! Serà possible
que el meu cor, que amb tu bat, sia admissible
de nou dintre ton blau, a joia plena ?
Si per ella és mon pit un reliquiari,
feu que es borre, Senyor, el meu calvari
on hi ha clavada en creu, ma fonda pena!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada