9/17/2021

Vicent Bisbal del Valle : Erudit i investigador del Marquesat de Llombai

 


El 25 de desembre del 2020 va faltar als 86 anys l'erudit i investigador nascut a Llombai, Vicent Bisbal del Valle. Fou col·legial del Reial Col·legi del Corpus Christi i es dedicà a l'ensenyament al Col·legi Alemany de València i al Col·legi Públic Antonio Machado de Torrent. També féu classes al Seminari Metropolità de València. En la seua vesant de docent col·laborà en la publicació Programa de autoprotección en los centros escolares: guia del profesorado, editat per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, l'any 1988.

Fou membre de l'Associació Internacional de Sociologia (International Sociological Association) i presidí l'Associació de Sociologia del País Valencià. Formà part de la Federación Española de Sociología i ha col·laborat amb l'Institut Valencià d'Investigació Social.

Pel que fa a la història fou autor del treball Juan Luis Vives y su tiempo, publicat el 1992 per la Generalitat Valenciana; i tres volums de divulgació històrica de documents sobre el marquesat de Llombai: Un estado de los Borja: el Marquesado de Llombai. Documentos sobre Aledua, Alfarp, Catadau y Llombai (2001) publicat per la Direccio General del Llibre i Biblioteques de la Generalitat Valenciana; i La Baronia i el Marquesat de Llombai (2005) i Los Borja y la baronía de Llombai (2012), aquests dos últims publicats per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València. 



En els últims anys de la seua vida fou un asidu col·laborador dels llibres de festes de les poblacions del marquesat, on publicà nombrosos articles, fruit de les seues incursions en diversos arxius com ara l'Arxiu del Regne de València i l'Arxiu del Patriarca. Tenia en preparació una obra inèdita que esperem que puga vore la llum algun dia.



1/06/2012

ARCOS, Manuel. El Tio Joan de la Marina. Un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878).


          Aprofitem la proximitat de la festa de sant Antoni a Llombai per portar la història del tio Joan de la Marina, un bandoler saforenc, d'Ador, que en la segona meitat del segle XIX, corria pels nostres termes i acabà fent cap a l'ermita del sant. En realitat al tio Joan de la Marina li deien Vicent Estruch Mascarell i fou un dels roders de més volada del bandolerisme vuitcentista valencià. Tan la seua trajectòria delictiva com l'habilitat i audàcia per burlar l'autoritat el feren acreedor d'un cert caràcter mític. Una llegenda al Marquesat el relaciona amb l'ermita de sant Antoni.
          L'any 1960, Rafael Durá Marín, va incloure la llegenda del tio Joan i Valentí en un preciós article publicat a la revista Llombay a Sant Antoni, que edità la Colònia Llombaina de València.


 


Les pàgines de Las Provincias, a través de la ploma de Lluis B. Lluch Garin, també havien contat la història del roder i de l'ermità en l'article "El ermitaño y el bandolero". 
        Anys després Matilde Pepín reproduiria la història en la seua obra Ermitas de la Comunidad Valenciana I.
           La notícia d'aquesta llegenda ens arribà, també, en un document audiovisual per boca de la tia Encarnacioneta la de l'escurà de Llombai, una dona prima que vivia al carrer de la Font i que llogava plats per a celebrar bodes, batejos i comunions. La Tia Encarna en l'emissió de la televisió local Tele L'ou-Express, allà pels anys vuitanta, contava a càmera la història del roder Joan i de l'ermità Valentí, amb la seua particular gràcia.
          Per a aquelles persones que no coneguen la llegenda els recomanem la lectura de l'obra de Manuel Arcos que encapçala aquesta entrada. Coincidint amb les festes de Sant Antoni, Manuel Arcos presentarà d'ací a uns dies, el 13 de gener, una altra obra sobre el bandolerisme valencià: Acabaren com Camot, a la Biblioteca Pública Municipal Sant Joan de Llombai.


1/05/2012

XOVARES, Xavier. Arreplegant el Negre.

          Amb el gener ve Sant Antoni, una de les festes més arrelades al Marquesat, que té com a protagonista al sant del porquet i l'ermita de Llombai on es conserva la imatge durant tot l'any. La festa de Sant Antoni ha experimentat en els últims trenta anys un important canvi amb la participació massiva de la gent de Llombai i dels pobles veïns d'Alfarb i Catadau.
          Al llibre de Xavier Xovares, entre peripècia i peripècia del protagonista, Arreplegant, hi ha un parell de capítols en què es parla de la festa de sant Antoni del Porquet i de la baixada del sant des de l'ermita.

          " I per sant Antoni feien la fira, anaven al poble els barracons de torrat, els datilers a vendre dàtils, i les barques i la nòria. Les tòmboles i les rodetes de cavallets. I més antic, que l'Arreplegant ja no ho ha conegut, feien "carreres de joies", i anaven timadors i enganyaven els babaus..."

         "Sant Antoni és el dia 17 de gener, però la processó es fa la vespra. El dia de sant antoni hom va a missa major. El sant hi és a l'altar major, presidint. Se li fa missa i au!, se'l tornen a emportar cap amunt, a l'ermita, a la seua ermita, i fins l'any que ve !..."



          La baixada de sant Antoni de fa trenta anys no tenia res  vore amb la que es fa ara i Arreplegant ho conta al llibre, tal i com era:

          La baixada, però, és un acte més anònim. La baixada consisteix en anar des del poble a l'ermita amb l'anda carregada al coll, davallar el sant de l'altar, desempolsegar-lo, ficar-li unes poques flors, netejar la campaneta del porc i el llacet roig, carregar el sant a l'anda i, pel caminet de l'ermita, dur-lo fins el poble, fins la casa del tio Arinyo, és a dir, deixar-ho preparat, tot a punt per a la processó de la nit".

         La festa de sant Antoni és un bon motiu per llegir aquest llibre de Xavier Xovares, amb les peripècies quotidianes d'Arreplegant el Negre, un "virtuós cavaller de l'exèrcit del rei Joan Carles I".

12/26/2011

ESCOLA DE DANSES D'ALFARB. Música Tradicional d'Alfarb

     
          L'any 2000, l'Escola de Danses d'Alfarb va traure a la llum en CD amb les peces més representatives del ric patrimoni musical de la població. Juntament a les quatre jotes pròpies de la població - Jota d'Alfarb, Jota de Sant Jaume, Jota del Raval i Jota Antiga- afegiren cançons de llaurar i batre, de carnestoltes, nadales, romanços i la tocata de la Dansà del Marquesat.
          Hui, 26 de desembre, des de la matinada, la Banda de Música La Lira alegra els carrers del poble amb la melodia de l'Aguinaldo, una peça molt arrelada al Marquesat i que es va incloure en aquell disc interpretada per la mateixa banda. La lletra comença així:

San Francisco se perdió una tarde
sus hijos llorosos lo fueron a buscar
y lo hallaron en el paraiso
cogiendo una rosa del santo rosal.
          El volum discogràfic Música Tradicional d'Alfarb aplegà la participació dels membres de la pròpia Escola de Danses d'Alfarb ( Gerard Juanes, Amparo Cervera, Juli Miquel i Aurora Ortiz), de la Banda de Música La Lira d'Alfarb i dels cantadors Lola Corberà, Emília Llorens, Pepe Moreno, Sigfrido Añó i Càndido Corberà. També participaren una rondalla de músics i la colla de Dolçainers i Tabaleters La Xamosia.
          Però a més l'àlbum portava un documentat estudi sobre les peces incloses, obra de Gerard Juanes, que també s'encarregà de la recopilació i la selecció prèvia. Per a qui vulga conèixer l'origen i les característiques del riquíssim folklore nostre, aquesta és una obra imprescindible.

12/19/2011

PUIG ESPERT, Francesc. L'enfant de la barraca. Conte de Nöel Valencien en forme dramatique.


          La revista L'Avant-Scéne, que s'editava a Paris publicà en el número 99 l'obra de teatre "L'enfant de la barraca. Conte de Nöel Valencien en forme dramatique", original de Francesc Puig Espert i d'André Camp. L'obra va ser escrita per a representar-la de manera radiofònica a les emissions en espanyol de Ràdio Paris. El 13 de desembre del 1950, Puig Espert li deia per carta a Carlos Esplá, exministre de la República Española exiliat: ...trabajo en la "Radiodiffusion Française" y aún me queda  tiempo para "confeccionar" un cuento de Navidad de ambiente valenciano que lleva por título "El Niño Jesús de la Barraca" que se radiará el dia de Nochebuena, siendo actores mi hijo mayor y yo.... José-Ramón no vive más que para su papel de Quico, que se ha de grabar en discos el domingo próximo y es la primera vez que se las vé tan gordas....
          Fa uns anys, el 2007, després que la traduïrem al valencià i l'adaptàrem per a ser representada per  xiquets ( Suplement Aula, pàg. 3  ), fou estrenada al CEIP Sant Jaume d'Alfarb pels alumnes de primer cicle de primària.
          Aprofitem l'entrada per desitjar a tots els lectors d'aquest blog que passen unes bones festes i que l'any pròxim, el 2012, ens siga venturós, ple de pau i prosperitat, de cultura i de lectures.

12/09/2011

CLIMENT BARBERÁ, Juan. Administració pública i dret administratiu.

  
Juan Climent Barberá, tot i no haver nascut a Catadau, té els seus origens familiars en aquest poble, d'on eren naturals els seus pares; on de més jove hi passava temporades i on, actualment, encara té estrets lligams familiars.
Climent Barberá ha portat a terme una dilatada carrera en l'administració valenciana on ha exercit diversos càrrecs: Cap de Servei del departament de Serveis Municipals de la Diputació de València, Secretari General Tècnic de la Conselleria de Presidència, etc. A més és catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de València, on ha impartit classes de Dret Administratiu i Processal. Ha estat vicepresident de la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana.
Juan Climent Barberá és autor de nombroses publicacions, tant monografies com articles en revistes especialitzades, sobre administració pública o dret. És autor de les obres:

- La afectación de bienes al uso y servicio público. València, Institució Alfons el Magnànim, 1979.



 -  Derecho y nuevas tecnologias. Lección magistral leida en la apertura del curso. Madrid, Universidad San Pablo CEU, 2009.

Ha coordinat o editat les obres:

- Legislación de régimen Local. Ley 7/85 Rdl 781/86. València, Generalitat Valenciana, 1987.
- Nuevas perspectivas del régimen local. Estudios en homenaje al profesor José Mª Boquera Oliver. València, Tirant lo Blanc, 2001.

I, a més ha publicat en obres col·lectives o revistes especialitzades els següents treballs:

-“Las carreteras y autopistas de peaje” en Revista de estudios de la vida local, ISSN 0034-8163, Nº. 197, 1978.

-“La Provincia en la Comunidad Valenciana: autonomía, delegación y coordinación de competencias” en La Provincia: IX Congreso italo-español de profesores de Derecho administrativo. Granada, 1984. 1985.
-“La selección de contratistas en los contratos de las administraciones públicas en el derecho comunitario y en el derecho español” en Noticias de la Unión Europea, ISSN 1133-8660, Nº 21, 1986.



-“Potestad de autoorganización y procedimiento administrativo de las comunidades autónomas” en Gobierno y administración en la Constitución / dirección General del Servicio Jurídico del Estado. Vol. 1, 1988, ISBN 84-7196-697-2.
-“Crónica de los contratos públicos en la CEE (enero – diciembre de 1987) en  Noticias de la Unión Europea, ISSN 1133-8660, Nº 46, 1988.



-“Cultura, juventud y deporte” en Derecho público aragonés: estudios sobre el derecho de la comunidad autónoma de Aragón / coord. Per antonio embid Irujo. 1990, ISBN 84-87007-41-4.



-“Proyectos de delimitación del suelo urbano y programas de actuación urbanística” en Derecho urbanístico local / coord. Per José María Boquera Oliver, 1992, ISBN 84-7398-987-2.
-“La Administración de Justicia en el presente siglo ( 1870-1985)” en Dels furs a l'estatut : actes del I Congrés d'Administració Valenciana, de la Història a la Modernitat, València 1992, 1992, ISBN 84-7890-910-9.
-“ Los medios materiales de la Administración de Justicia en la Comunidad Valenciana” en Revista valenciana d'estudis autonòmics, ISSN 0213-2206, Nº Extra 18, 1997 (Ejemplar dedicado a: Poder Judicial y Comunidades Autónomas).
-“ La justicia penal en internet. Territorialidad y competencias penales” en Cuadernos de derecho judicial, ISSN 1134-9670, Nº. 10, 2001 (Ejemplar dedicado a: Internet y derecho penal / Juan José López Ortega (dir.)), ISBN 84-89230-50-1.
-“ La administración pública ante los desafíos de la integración europea” en Cuadernos constitucionales de la Cátedra Fadrique Furió Ceriol, ISSN 1135-0679, Nº 40, 2002.
-“La contratación de las administraciones locales” en Nuevas perspectivas del régimen local : estudios en homenaje al profesor José Mª Boquera Oliver / coord. por Juan Climent Barberá, José María Baño León, 2002, ISBN 84-8442-453-7.


-“La cooperación estatal y autonómica en los servicios municipales” en Tratado de derecho municipal / coord. por Santiago Muñoz Machado, Vol. 1, 2003, ISBN 84-470-1967-5.
 -“ El procedimiento administrativo de reclamación de responsabilidad” en Cuadernos de derecho judicial, ISSN 1134-9670, Nº. 2, 2004 (Ejemplar dedicado a: Responsabilidad patrimonial del Estado legislador, administrador y juez / José Díaz Delgado (dir.)), ISBN 84-96228-64-9.

Actualment és Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i, com a tal, és el jutge encarregat del judici contra l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, que comença dilluns dotze de desembre.

12/07/2011

ANYÓ I SANZ, Ernest. Toponímia dels Pobles Valencians. Alfarb.


          Com a complement a l'entrada anterior, us oferim el recull toponímic elaborat per Ernest Anyó i Sanz, publicat l'any 2008 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Toponímia dels Pobles Valencians. Alfarb. Podeu descarregar-vos la versió en Pdf i tindre una eina per utilitzar la toponímia correcta.