1/06/2012

ARCOS, Manuel. El Tio Joan de la Marina. Un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878).


          Aprofitem la proximitat de la festa de sant Antoni a Llombai per portar la història del tio Joan de la Marina, un bandoler saforenc, d'Ador, que en la segona meitat del segle XIX, corria pels nostres termes i acabà fent cap a l'ermita del sant. En realitat al tio Joan de la Marina li deien Vicent Estruch Mascarell i fou un dels roders de més volada del bandolerisme vuitcentista valencià. Tan la seua trajectòria delictiva com l'habilitat i audàcia per burlar l'autoritat el feren acreedor d'un cert caràcter mític. Una llegenda al Marquesat el relaciona amb l'ermita de sant Antoni.
          L'any 1960, Rafael Durá Marín, va incloure la llegenda del tio Joan i Valentí en un preciós article publicat a la revista Llombay a Sant Antoni, que edità la Colònia Llombaina de València.


 


Les pàgines de Las Provincias, a través de la ploma de Lluis B. Lluch Garin, també havien contat la història del roder i de l'ermità en l'article "El ermitaño y el bandolero". 
        Anys després Matilde Pepín reproduiria la història en la seua obra Ermitas de la Comunidad Valenciana I.
           La notícia d'aquesta llegenda ens arribà, també, en un document audiovisual per boca de la tia Encarnacioneta la de l'escurà de Llombai, una dona prima que vivia al carrer de la Font i que llogava plats per a celebrar bodes, batejos i comunions. La Tia Encarna en l'emissió de la televisió local Tele L'ou-Express, allà pels anys vuitanta, contava a càmera la història del roder Joan i de l'ermità Valentí, amb la seua particular gràcia.
          Per a aquelles persones que no coneguen la llegenda els recomanem la lectura de l'obra de Manuel Arcos que encapçala aquesta entrada. Coincidint amb les festes de Sant Antoni, Manuel Arcos presentarà d'ací a uns dies, el 13 de gener, una altra obra sobre el bandolerisme valencià: Acabaren com Camot, a la Biblioteca Pública Municipal Sant Joan de Llombai.


1/05/2012

XOVARES, Xavier. Arreplegant el Negre.

          Amb el gener ve Sant Antoni, una de les festes més arrelades al Marquesat, que té com a protagonista al sant del porquet i l'ermita de Llombai on es conserva la imatge durant tot l'any. La festa de Sant Antoni ha experimentat en els últims trenta anys un important canvi amb la participació massiva de la gent de Llombai i dels pobles veïns d'Alfarb i Catadau.
          Al llibre de Xavier Xovares, entre peripècia i peripècia del protagonista, Arreplegant, hi ha un parell de capítols en què es parla de la festa de sant Antoni del Porquet i de la baixada del sant des de l'ermita.

          " I per sant Antoni feien la fira, anaven al poble els barracons de torrat, els datilers a vendre dàtils, i les barques i la nòria. Les tòmboles i les rodetes de cavallets. I més antic, que l'Arreplegant ja no ho ha conegut, feien "carreres de joies", i anaven timadors i enganyaven els babaus..."

         "Sant Antoni és el dia 17 de gener, però la processó es fa la vespra. El dia de sant antoni hom va a missa major. El sant hi és a l'altar major, presidint. Se li fa missa i au!, se'l tornen a emportar cap amunt, a l'ermita, a la seua ermita, i fins l'any que ve !..."



          La baixada de sant Antoni de fa trenta anys no tenia res  vore amb la que es fa ara i Arreplegant ho conta al llibre, tal i com era:

          La baixada, però, és un acte més anònim. La baixada consisteix en anar des del poble a l'ermita amb l'anda carregada al coll, davallar el sant de l'altar, desempolsegar-lo, ficar-li unes poques flors, netejar la campaneta del porc i el llacet roig, carregar el sant a l'anda i, pel caminet de l'ermita, dur-lo fins el poble, fins la casa del tio Arinyo, és a dir, deixar-ho preparat, tot a punt per a la processó de la nit".

         La festa de sant Antoni és un bon motiu per llegir aquest llibre de Xavier Xovares, amb les peripècies quotidianes d'Arreplegant el Negre, un "virtuós cavaller de l'exèrcit del rei Joan Carles I".