Aprofitem la proximitat de la festa de sant Antoni a Llombai per portar la història del tio Joan de la Marina, un bandoler saforenc, d'Ador, que en la segona meitat del segle XIX, corria pels nostres termes i acabà fent cap a l'ermita del sant. En realitat al tio Joan de la Marina li deien Vicent Estruch Mascarell i fou un dels roders de més volada del bandolerisme vuitcentista valencià. Tan la seua trajectòria delictiva com l'habilitat i audàcia per burlar l'autoritat el feren acreedor d'un cert caràcter mític. Una llegenda al Marquesat el relaciona amb l'ermita de sant Antoni.
L'any 1960, Rafael Durá Marín, va incloure la llegenda del tio Joan i Valentí en un preciós article publicat a la revista Llombay a Sant Antoni, que edità la Colònia Llombaina de València.
Les pàgines de Las Provincias, a través de la ploma de Lluis B. Lluch Garin, també havien contat la història del roder i de l'ermità en l'article "El ermitaño y el bandolero".
Anys després Matilde Pepín reproduiria la història en la seua obra Ermitas de la Comunidad Valenciana I.
La notícia d'aquesta llegenda ens arribà, també, en un document audiovisual per boca de la tia Encarnacioneta la de l'escurà de Llombai, una dona prima que vivia al carrer de la Font i que llogava plats per a celebrar bodes, batejos i comunions. La Tia Encarna en l'emissió de la televisió local Tele L'ou-Express, allà pels anys vuitanta, contava a càmera la història del roder Joan i de l'ermità Valentí, amb la seua particular gràcia.
Per a aquelles persones que no coneguen la llegenda els recomanem la lectura de l'obra de Manuel Arcos que encapçala aquesta entrada. Coincidint amb les festes de Sant Antoni, Manuel Arcos presentarà d'ací a uns dies, el 13 de gener, una altra obra sobre el bandolerisme valencià: Acabaren com Camot, a la Biblioteca Pública Municipal Sant Joan de Llombai.
