12/26/2011

ESCOLA DE DANSES D'ALFARB. Música Tradicional d'Alfarb

     
          L'any 2000, l'Escola de Danses d'Alfarb va traure a la llum en CD amb les peces més representatives del ric patrimoni musical de la població. Juntament a les quatre jotes pròpies de la població - Jota d'Alfarb, Jota de Sant Jaume, Jota del Raval i Jota Antiga- afegiren cançons de llaurar i batre, de carnestoltes, nadales, romanços i la tocata de la Dansà del Marquesat.
          Hui, 26 de desembre, des de la matinada, la Banda de Música La Lira alegra els carrers del poble amb la melodia de l'Aguinaldo, una peça molt arrelada al Marquesat i que es va incloure en aquell disc interpretada per la mateixa banda. La lletra comença així:

San Francisco se perdió una tarde
sus hijos llorosos lo fueron a buscar
y lo hallaron en el paraiso
cogiendo una rosa del santo rosal.
          El volum discogràfic Música Tradicional d'Alfarb aplegà la participació dels membres de la pròpia Escola de Danses d'Alfarb ( Gerard Juanes, Amparo Cervera, Juli Miquel i Aurora Ortiz), de la Banda de Música La Lira d'Alfarb i dels cantadors Lola Corberà, Emília Llorens, Pepe Moreno, Sigfrido Añó i Càndido Corberà. També participaren una rondalla de músics i la colla de Dolçainers i Tabaleters La Xamosia.
          Però a més l'àlbum portava un documentat estudi sobre les peces incloses, obra de Gerard Juanes, que també s'encarregà de la recopilació i la selecció prèvia. Per a qui vulga conèixer l'origen i les característiques del riquíssim folklore nostre, aquesta és una obra imprescindible.

12/19/2011

PUIG ESPERT, Francesc. L'enfant de la barraca. Conte de Nöel Valencien en forme dramatique.


          La revista L'Avant-Scéne, que s'editava a Paris publicà en el número 99 l'obra de teatre "L'enfant de la barraca. Conte de Nöel Valencien en forme dramatique", original de Francesc Puig Espert i d'André Camp. L'obra va ser escrita per a representar-la de manera radiofònica a les emissions en espanyol de Ràdio Paris. El 13 de desembre del 1950, Puig Espert li deia per carta a Carlos Esplá, exministre de la República Española exiliat: ...trabajo en la "Radiodiffusion Française" y aún me queda  tiempo para "confeccionar" un cuento de Navidad de ambiente valenciano que lleva por título "El Niño Jesús de la Barraca" que se radiará el dia de Nochebuena, siendo actores mi hijo mayor y yo.... José-Ramón no vive más que para su papel de Quico, que se ha de grabar en discos el domingo próximo y es la primera vez que se las vé tan gordas....
          Fa uns anys, el 2007, després que la traduïrem al valencià i l'adaptàrem per a ser representada per  xiquets ( Suplement Aula, pàg. 3  ), fou estrenada al CEIP Sant Jaume d'Alfarb pels alumnes de primer cicle de primària.
          Aprofitem l'entrada per desitjar a tots els lectors d'aquest blog que passen unes bones festes i que l'any pròxim, el 2012, ens siga venturós, ple de pau i prosperitat, de cultura i de lectures.

12/09/2011

CLIMENT BARBERÁ, Juan. Administració pública i dret administratiu.

  
Juan Climent Barberá, tot i no haver nascut a Catadau, té els seus origens familiars en aquest poble, d'on eren naturals els seus pares; on de més jove hi passava temporades i on, actualment, encara té estrets lligams familiars.
Climent Barberá ha portat a terme una dilatada carrera en l'administració valenciana on ha exercit diversos càrrecs: Cap de Servei del departament de Serveis Municipals de la Diputació de València, Secretari General Tècnic de la Conselleria de Presidència, etc. A més és catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de València, on ha impartit classes de Dret Administratiu i Processal. Ha estat vicepresident de la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana.
Juan Climent Barberá és autor de nombroses publicacions, tant monografies com articles en revistes especialitzades, sobre administració pública o dret. És autor de les obres:

- La afectación de bienes al uso y servicio público. València, Institució Alfons el Magnànim, 1979.



 -  Derecho y nuevas tecnologias. Lección magistral leida en la apertura del curso. Madrid, Universidad San Pablo CEU, 2009.

Ha coordinat o editat les obres:

- Legislación de régimen Local. Ley 7/85 Rdl 781/86. València, Generalitat Valenciana, 1987.
- Nuevas perspectivas del régimen local. Estudios en homenaje al profesor José Mª Boquera Oliver. València, Tirant lo Blanc, 2001.

I, a més ha publicat en obres col·lectives o revistes especialitzades els següents treballs:

-“Las carreteras y autopistas de peaje” en Revista de estudios de la vida local, ISSN 0034-8163, Nº. 197, 1978.

-“La Provincia en la Comunidad Valenciana: autonomía, delegación y coordinación de competencias” en La Provincia: IX Congreso italo-español de profesores de Derecho administrativo. Granada, 1984. 1985.
-“La selección de contratistas en los contratos de las administraciones públicas en el derecho comunitario y en el derecho español” en Noticias de la Unión Europea, ISSN 1133-8660, Nº 21, 1986.



-“Potestad de autoorganización y procedimiento administrativo de las comunidades autónomas” en Gobierno y administración en la Constitución / dirección General del Servicio Jurídico del Estado. Vol. 1, 1988, ISBN 84-7196-697-2.
-“Crónica de los contratos públicos en la CEE (enero – diciembre de 1987) en  Noticias de la Unión Europea, ISSN 1133-8660, Nº 46, 1988.



-“Cultura, juventud y deporte” en Derecho público aragonés: estudios sobre el derecho de la comunidad autónoma de Aragón / coord. Per antonio embid Irujo. 1990, ISBN 84-87007-41-4.



-“Proyectos de delimitación del suelo urbano y programas de actuación urbanística” en Derecho urbanístico local / coord. Per José María Boquera Oliver, 1992, ISBN 84-7398-987-2.
-“La Administración de Justicia en el presente siglo ( 1870-1985)” en Dels furs a l'estatut : actes del I Congrés d'Administració Valenciana, de la Història a la Modernitat, València 1992, 1992, ISBN 84-7890-910-9.
-“ Los medios materiales de la Administración de Justicia en la Comunidad Valenciana” en Revista valenciana d'estudis autonòmics, ISSN 0213-2206, Nº Extra 18, 1997 (Ejemplar dedicado a: Poder Judicial y Comunidades Autónomas).
-“ La justicia penal en internet. Territorialidad y competencias penales” en Cuadernos de derecho judicial, ISSN 1134-9670, Nº. 10, 2001 (Ejemplar dedicado a: Internet y derecho penal / Juan José López Ortega (dir.)), ISBN 84-89230-50-1.
-“ La administración pública ante los desafíos de la integración europea” en Cuadernos constitucionales de la Cátedra Fadrique Furió Ceriol, ISSN 1135-0679, Nº 40, 2002.
-“La contratación de las administraciones locales” en Nuevas perspectivas del régimen local : estudios en homenaje al profesor José Mª Boquera Oliver / coord. por Juan Climent Barberá, José María Baño León, 2002, ISBN 84-8442-453-7.


-“La cooperación estatal y autonómica en los servicios municipales” en Tratado de derecho municipal / coord. por Santiago Muñoz Machado, Vol. 1, 2003, ISBN 84-470-1967-5.
 -“ El procedimiento administrativo de reclamación de responsabilidad” en Cuadernos de derecho judicial, ISSN 1134-9670, Nº. 2, 2004 (Ejemplar dedicado a: Responsabilidad patrimonial del Estado legislador, administrador y juez / José Díaz Delgado (dir.)), ISBN 84-96228-64-9.

Actualment és Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i, com a tal, és el jutge encarregat del judici contra l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, que comença dilluns dotze de desembre.

12/07/2011

ANYÓ I SANZ, Ernest. Toponímia dels Pobles Valencians. Alfarb.


          Com a complement a l'entrada anterior, us oferim el recull toponímic elaborat per Ernest Anyó i Sanz, publicat l'any 2008 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Toponímia dels Pobles Valencians. Alfarb. Podeu descarregar-vos la versió en Pdf i tindre una eina per utilitzar la toponímia correcta.

12/06/2011

LÓPEZ-MONTALVO, E. - VILLAVERDE, V. - GARCÍA-ROBLES, M.R. - MARTÍNEZ, R. - DOMINGO, I. "Arte rupestre del Barranc de la Xivana ( Alfarb, València)".*


          La revista SAGVNTVM Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia al número 33, pàgines 9-26,  incloïa l'article titulat: "Arte rupestre del Barranc de la Xivana (Alfarb, València)" on es donava compte de les pintures rupestres existents al terme d'Alfarb i on es reproduïen diversos calcs de les figures animals i antropomòrfiques. Les pintures van ser declarades fa uns anys com a Patrimoni de la Humanitat juntament amb totes les pintures de l'anomenat art llevantí de l'arc mediterrani. Fa unes setmanes han estat inscrites en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i, com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei 4/1998 d'11 de juny de Patrimoni Cultural Valencià, van ser declarades automàticament com a Béns d'Interés Cultural.

Abric al Barranc de la Falaguera d'Alfarb

            *No voldria deixar aquesta entrada sense comentar el què considere un error toponímic inadmissible en un article publicat per una revista de la Universitat de València. Segons comenten els autors de l'article, les pintures van ser descobertes per un grup d'alumnes d'ensenyament mitjà. Però el alumnes no eren d'Alfarb, tal i com diuen els autors, si no d'Alginet, segons el testimoni directe de qui aleshores era el seu professor, Jorge Cruz Orozco. Els alumnes li ho van comentar al  professor i aquest ho comunicà al Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. A Alginet** es coneix popularment el barranc de l'Almaguer i els seus voltants de forma genèrica, com "el barranc de la Xivana" o "la Xivana", però aquesta denominació no ha estat utilitzada mai pels habitants d'Alfarb. A Alfarb la denominació "barranc de la Xivana" o "la Xivana" és totalment inexistent tant en la parla habitual com en tota la documentació històrica.  De fet en la publicació Toponímia dels pobles valencians Alfarb que publicà el 2008 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, toponímia oficial de tot el terme, no s'inclou aquesta denominació per al que, des de fa segles, coneixem com a l'Almaguer, en general, o barranc de l'Almaguer, de forma concreta. Però l'error és doble, ja que les pintures rupestres no estan al barranc de l'Almaguer - i per tant tampoc estarien al  suposat "barranc de la Xivana", si no que estan en un barranc pròxim conegut com el barranc de la Falaguera.
         Els alumnes que trobaren les pintures van situar-les en la zona coneguda per ells com  "la Xivana" i així ho van transmetre al seu professor. Aquest de la mateixa manera ho va comunicar a la Universitat i els professors de la Universitat continuaren amb una denominació sense cap fonament.  La denominació "de la Xivana" per raons que desconeixem apareix a algunes cartografies i, fins i tot, en guies de carreteres (Michelin, Campsa) i els autors de l'article es basaren en aquestes fonts consultades. De fet en una nota a peu de pàgina els autors justifiquen, novament de forma errònia, la seua elecció del topònim: "En alguna ocasión ha aparecido citado como Abric de la Falaguera, sin que existan razones para la modificación del nombre inicial con que fue dado a conocer el conjunto y que aparece en la cartografia de la zona".
          Més encara, el Consell ha incidit en l'error toponímic i en un acord de 21 d'octubre del 2011 (BOE 8 de novembre del 2011) ha inclòs els abrics I, II i III del "barranc de la Xivana o de la Falaguera" en la relació de llocs amb art rupestre inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. No sabem si l'ajuntament d'Alfarb ha tingut notícia d'aquest acord del Consell, però haja tingut notícia o no, hauria de demanar una correcció en la denominació d'aquests bens d'interés cultural, per evitar que es consolide de forma legal una denominació que no s'atén ni a raons històriques ni a raons d'ús popular al nostre poble.VCF.
        
** Comentari dedicat als amics d'Alginet, recordant un divertit sopar amb tertúlia toponímica, molt lluny de l'Almaguer...

12/01/2011

ADAM CARDONA, Vicente. L'autor més prolífic del Marquesat.

    Vicent Adam Cardona amb un feix amb la seua obra completa
 Vicent Adam Cardona fou tot un descobriment com a escriptor per a nosaltres. Amb més de cent llibres Adam Cardona, que publicava les obres amb els pseudònims Vic Adams o V. A. Carter,  pot ser considerat l'escriptor més prolífic dels nostres pobles. La seua marxa de Llombai quan era molt menut, ha fet que aquest novel·lista autodidacta amb obres de ciència ficció, novel·les de vaquers i bèl·liques; siga pràcticament desconegut al seu propi poble. Amb aquesta entrada us oferim una entrevista publicada al diari Levante-EMV i deixem constància de la seua obra i de la seua trajectòria. 



Algunes de les seues novel·les

Obra traduïda per Vicente Adam Cardona.