Vicent Bisbal del Valle : Erudit i investigador del Marquesat de Llombai

 

El 25 de desembre del 2020 va faltar als 86 anys l'erudit i investigador nascut a Llombai, Vicent Bisbal del Valle. Fou col·legial del Reial Col·legi del Corpus Christi i es dedicà a l'ensenyament al Col·legi Alemany de València i al Col·legi Públic Antonio Machado de Torrent. També féu classes al Seminari Metropolità de València. En la seua vesant de docent col·laborà en la publicació Programa de autoprotección en los centros escolares: guia del profesorado, editat per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, l'any 1988.

Fou membre de l'Associació Internacional de Sociologia (International Sociological Association) i presidí l'Associació de Sociologia del País Valencià. Formà part de la Federación Española de Sociología i ha col·laborat amb l'Institut Valencià d'Investigació Social.

Pel que fa a la història fou autor del treball Juan Luis Vives y su tiempo, publicat el 1992 per la Generalitat Valenciana; i tres volums de divulgació històrica de documents sobre el marquesat de Llombai: Un estado de los Borja: el Marquesado de Llombai. Documentos sobre Aledua, Alfarp, Catadau y Llombai (2001) publicat per la Direccio General del Llibre i Biblioteques de la Generalitat Valenciana; i La Baronia i el Marquesat de Llombai (2005) i Los Borja y la baronía de Llombai (2012), aquests dos últims publicats per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València. 

En els últims anys de la seua vida fou un asidu col·laborador dels llibres de festes de les poblacions del marquesat, on publicà nombrosos articles, fruit de les seues incursions en diversos arxius com ara l'Arxiu del Regne de València i l'Arxiu del Patriarca. Tenia en preparació una obra inèdita que esperem que puga vore la llum algun dia.

ARCOS, Manuel. El Tio Joan de la Marina. Un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878).

          Aprofitem la proximitat de la festa de sant Antoni a Llombai per portar la història del tio Joan de la Marina, un bandoler saforenc, d'Ador, que en la segona meitat del segle XIX, corria pels nostres termes i acabà fent cap a l'ermita del sant. En realitat al tio Joan de la Marina li deien Vicent Estruch Mascarell i fou un dels roders de més volada del bandolerisme vuitcentista valencià. Tan la seua trajectòria delictiva com l'habilitat i audàcia per burlar l'autoritat el feren acreedor d'un cert caràcter mític. Una llegenda al Marquesat el relaciona amb l'ermita de sant Antoni.

          L'any 1960, Rafael Durá Marín, va incloure la llegenda del tio Joan i Valentí en un preciós article publicat a la revista Llombay a Sant Antoni, que edità la Colònia Llombaina de València.

 

Les pàgines de Las Provincias, a través de la ploma de Lluis B. Lluch Garin, també havien contat la història del roder i de l'ermità en l'article "El ermitaño y el bandolero". 

        Anys després Matilde Pepín reproduiria la història en la seua obra Ermitas de la Comunidad Valenciana I.

           La notícia d'aquesta llegenda ens arribà, també, en un document audiovisual per boca de la tia Encarnacioneta la de l'escurà de Llombai, una dona prima que vivia al carrer de la Font i que llogava plats per a celebrar bodes, batejos i comunions. La Tia Encarna en l'emissió de la televisió local Tele L'ou-Express, allà pels anys vuitanta, contava a càmera la història del roder Joan i de l'ermità Valentí, amb la seua particular gràcia.

          Per a aquelles persones que no coneguen la llegenda els recomanem la lectura de l'obra de Manuel Arcos que encapçala aquesta entrada. Coincidint amb les festes de Sant Antoni, Manuel Arcos presentarà d'ací a uns dies, el 13 de gener, una altra obra sobre el bandolerisme valencià: Acabaren com Camot, a la Biblioteca Pública Municipal Sant Joan de Llombai.

CASEY, James. La hisenda del marquesat de Llombai en temps dels Borja.

L'any 1984, després de llegir l'obra de l'historiador nordirlandés James Casey, El Regne de València al segle XVII, on s'incloïen unes taules amb dades sobre el marquesat de Llombai; li demanàrem a l'hispanista des de la Biblioteca Pública Municipal si podia ampliar-les amb un article per publicar-lo en alguna edició municipal. La idea era encetar una col·lecció d'estudis locals, de la qual l'escrit de James Casey seria el primer. James Casey va accedir immediatament a escriure un article sobre la història del marquesat sense cap exigència ni contrapartida, gratis et amore. Gràcies a l'intercesió de l'amic Francesc Adam, el pintor Rafael Armengol de Benimodo ens dissenyà, també de franc, la coberta del llibret. Entre Josep Forés Rossell i jo mateix traduïrem el text al valencià i, finalment, d'una impremta ja desapareguda que hi havia al carrer major de Llombai va eixir el volum. Tot voluntarietat.

Anys després, esgotada l'edició, vaig tornar-li a proposar a James Casey la publicació del text aquesta vegada a la revista d'estudis locals d'Alzira anomenada Al-Gezira. La generositat del professor Casey, novament, permeté la publicació del text.

James Casey va estar l'any 2010 a Llombai convidat per l'organització de la XIII Assemblea d'Història de la Ribera, per tal de llegir la lliçó inaugural d'aquest encontre comarcal d'historiadors. El coneixement del professor Casey sobre el món morisc, aconsellà a l'organització la seua presència entre nosaltres. En aquesta ocasió, poguérem comprovar de primera mà el rigor intel·lectual i la qualitat humana d'aquest professor de la University of East anglia de Norwich, a qui estem personalment molt agraïts.

200 Aniversario de la incorporación de Catadau a la Corona Española 1807-2007

Volum publicat per l'Ajuntament de Catadau i la Diputació de València, l'any 2010, per commemorar el dos-cents aniversari de la incorporació de Catadau a la corona, l'any 1806, després d'un llarguísim plet contra la Casa d'Osuna. La publicació aplega textos, entre altres, de Manuel Ardit, Vicent Bisbal del Valle, Vicent Climent Ferrando i José Forés Lahoz. Llibre de contingut desigual, el més cridaner del qual és el pròleg d'Alfonso Rus, president de la Diputació de València. Rus firma un text estrafalari, mancat de rigor, amb inexactituds i falsetats històriques. Un text que si l'hagués escrit un polític d'un altre partit, haguera provocat les ires en cercles polítics del Marquesat del moment; per contra com que el firma Rus, només ha provocat un sospitós i vergonyant silenci. Llàstima...

Altres informacions.

MANUEL ARDIT LUCAS Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX

Obra imprescindible per conéixer la història de les tres poblacions que conformaren l'antic Marquesat de Llombai. Poques poblacions tenen la fortuna que un historiador de la talla de Manuel Ardit dedique desenes d'anys a investigar el seu passat. El rigor i la minuciositat fan d'aquest treball una obra bàsica a la que cal acudir si s'ha de fer una investigació històrica d'aquests pobles. És un llibre que no hauria de faltar en cap casa dels nostres pobles.
Sobre l'obra podeu consultar els articles del catedràtic de geografia de la Universitat de València, Vicenç Maria Rosselló: "L'exhaustivitat de la recerca: el marquesat de Llombai a tall d'exemple" a la revista El Contemporani. Arts/ Història/ Societat/ 31-32 i d'Eva Serra: "La foia de Llombai. Un estudi de cas al servei de la història general" publicat a la revista Afers. Fulls de recerca i pensament, 48.

Informació editorial.