XOVARES, Xavier. Arreplegant el Negre.

          Amb el gener ve Sant Antoni, una de les festes més arrelades al Marquesat, que té com a protagonista al sant del porquet i l'ermita de Llombai on es conserva la imatge durant tot l'any. La festa de Sant Antoni ha experimentat en els últims trenta anys un important canvi amb la participació massiva de la gent de Llombai i dels pobles veïns d'Alfarb i Catadau.

          Al llibre de Xavier Xovares, entre peripècia i peripècia del protagonista, Arreplegant, hi ha un parell de capítols en què es parla de la festa de sant Antoni del Porquet i de la baixada del sant des de l'ermita.

          " I per sant Antoni feien la fira, anaven al poble els barracons de torrat, els datilers a vendre dàtils, i les barques i la nòria. Les tòmboles i les rodetes de cavallets. I més antic, que l'Arreplegant ja no ho ha conegut, feien "carreres de joies", i anaven timadors i enganyaven els babaus..."

         "Sant Antoni és el dia 17 de gener, però la processó es fa la vespra. El dia de sant antoni hom va a missa major. El sant hi és a l'altar major, presidint. Se li fa missa i au!, se'l tornen a emportar cap amunt, a l'ermita, a la seua ermita, i fins l'any que ve !..."

          La baixada de sant Antoni de fa trenta anys no tenia res  vore amb la que es fa ara i Arreplegant ho conta al llibre, tal i com era:

          La baixada, però, és un acte més anònim. La baixada consisteix en anar des del poble a l'ermita amb l'anda carregada al coll, davallar el sant de l'altar, desempolsegar-lo, ficar-li unes poques flors, netejar la campaneta del porc i el llacet roig, carregar el sant a l'anda i, pel caminet de l'ermita, dur-lo fins el poble, fins la casa del tio Arinyo, és a dir, deixar-ho preparat, tot a punt per a la processó de la nit".

         La festa de sant Antoni és un bon motiu per llegir aquest llibre de Xavier Xovares, amb les peripècies quotidianes d'Arreplegant el Negre, un "virtuós cavaller de l'exèrcit del rei Joan Carles I".

CASEY, James. La hisenda del marquesat de Llombai en temps dels Borja.

L'any 1984, després de llegir l'obra de l'historiador nordirlandés James Casey, El Regne de València al segle XVII, on s'incloïen unes taules amb dades sobre el marquesat de Llombai; li demanàrem a l'hispanista des de la Biblioteca Pública Municipal si podia ampliar-les amb un article per publicar-lo en alguna edició municipal. La idea era encetar una col·lecció d'estudis locals, de la qual l'escrit de James Casey seria el primer. James Casey va accedir immediatament a escriure un article sobre la història del marquesat sense cap exigència ni contrapartida, gratis et amore. Gràcies a l'intercesió de l'amic Francesc Adam, el pintor Rafael Armengol de Benimodo ens dissenyà, també de franc, la coberta del llibret. Entre Josep Forés Rossell i jo mateix traduïrem el text al valencià i, finalment, d'una impremta ja desapareguda que hi havia al carrer major de Llombai va eixir el volum. Tot voluntarietat.

Anys després, esgotada l'edició, vaig tornar-li a proposar a James Casey la publicació del text aquesta vegada a la revista d'estudis locals d'Alzira anomenada Al-Gezira. La generositat del professor Casey, novament, permeté la publicació del text.

James Casey va estar l'any 2010 a Llombai convidat per l'organització de la XIII Assemblea d'Història de la Ribera, per tal de llegir la lliçó inaugural d'aquest encontre comarcal d'historiadors. El coneixement del professor Casey sobre el món morisc, aconsellà a l'organització la seua presència entre nosaltres. En aquesta ocasió, poguérem comprovar de primera mà el rigor intel·lectual i la qualitat humana d'aquest professor de la University of East anglia de Norwich, a qui estem personalment molt agraïts.